La millor edat de la vida

La meva mare pensa que no hi ha una millor edat a la vida, sino que totes les edats son úniques i irrepetibles, que cada moment es únic i especial.

Per exemple, quan era petita, les coses més importants eren jugar, els reis, els pares i tot era molt senzill, vas creixent i es va convertint en una adolescent on les coses més importants eren les amigues, la moda, els nois…Després va arribar a l’edat de enamorar-se, que també es una etapa de la vida que no oblidarà mai, la diversió, el sortir, no fer cas del que li deia la seva mare (però que ara ho entén molt bé).

Va crèixer, i arriba l’edat que va començar a no tenir prou amb divertirse amb les amigues, i fer el que volia i es quan la meva mare pensà, sense saber per quina raó, va voler formar la seva propia familia i repetir tot el que ella havia viscut abans, tenir fills, una feina estable …

Totes aquestes etapes de la vida són diferents per això la meva mare no pot escollir una de millor edat, que s’ha d’aprofitar tots els moments a la vida, i que això implica equivocar-te, aixecar-te i tirar endavant. I sobretot buscar el que ens faci feliç, i farem feliços els que tenim al costat.