Carta als reis

Jo des de ben petit era u noi que no creia molt eb coses relacionades amb la màgia i creences. Però recordo certs moments en els que sí em vaig emocionar. Un d’aquells moments va ser la cavalcada dels reis.

Com cada any, havia anat a casa de la Deva tieta de Figueres a passar el dia dels Reis. Havia estat tot el dia impacient i neguitós.

Arribà el moment d’anar a la cavalcada. Jo sempre anava amb el meu fanales i una bossa de plàstic per agafar caramels.  Passaven carrosses i carrosses, però la dels reis mai arribava.

Van arribar els patees i jo entregava la carta amb totes les joguines que havia demanat i ells, a canvi, em donaven uns quants caramels. Finalment va arribar la carroza dels reis, va ser un moment molt emocionat.  Va haver-hi un rei que em va tirar caramels i jo els vaig recollir. En girar-me vaug veure un munt de regals, no sabia d’on havien sortit i quan preguntava, els meus pares deien que havien sigue els reis.

Per desgràcia, no vaig tardar en descobrir qui realment va deixar aquells regals mentre jo estava dustret recollint caramels.

Aquest any tinc alguns desitjos pensats. Un dels meus desitjos és treure’m l’ESO, però m’agradaria poder obtenir el títol amb bones notes ja que em servirà per estar preparat pel batxillerat. El segon desig d’aquest any és pujar de categoría amb el meu equip, seria un gran triomf per a la Deva carrera futbolística. També desitjo tenir millor relació amb la Deva germana ja que estem en una edat que no ens aguantem l’un a l’altre. Però el desig que m’agradaria per sobre dels altres és ser més organitzat. És un problema que tinc fa temps, no sé organitzar-me bé el temps i això fa que algunes coses no surtin com m’agradaria.  Si els desitjos es compleixen, podré gaudir d’un any esplèndid.